SdA. G3. Per què n'hi ha guerres al món? Geografia política per a la Pau.

No hay camino para la paz, la paz es el camino (Mahatma Gandhi).

Esta Situació d'aprenentatge tractarà de analitzar tres grans línies temàtiques al voltant de la qüestió principal: Per què n'hi ha guerres al món?

Per a arribar a construïr una resposta col.lectiva hem de travessar la següent ruta de treball:

1. COM ENS AFECTA LA POLÍTICA A LA NOSTRA VIDA?

Què és exactament la Política? I els Estats? El paper de la Política a la Societat, i de la Societat a la política.

Les persones, els estats i la política

A la actualitat tots vivim baix la forma de organització que anomenem Estat. De fet la ONU, reconeix l'existència de 197 estats al món. N'hi ha uns 200 estats però no tots els altres els reconeixen o estan camí per a aconseguir-ho.

Taller 1 Què és un país? Com ens afecta viure en un estat?

Què és un estat? Es una forma d'organització humana que governa i administra un territori. Cal tindre estes tres elements:

1- un territori reconegut o baix el seu control, amb uns límits reconeguts (fronteres terrestres , aèries i marítim. [El problema bé quan el que consideres el teu territori també ho era d'altres, o be els altres països no et reconeixen].

2- una població que habite el territori, per naixement te reconeguts uns drets i per naturalització por aconseguirla.

3- la autoridad para tomar decisiones políticas y administrativas. Açí es relaciona amb el concepte soberanía, es a dir l'exercici del poder per part de l'estat, el que té el poder de decisió. La clau és saber com l'Estat o en concret els que governen aconsegueixen eixa autoritat.

Així podem ser Estats de Dret (governants elegits, amb sistemes de elecció democràtics) o Estats de Fet, es a dir la qual se acconsegueix o mantinguts per la força:

- Als primers, la soberanía és colectiva, nacional o popular, la té tota la societat, la soberanía la té el poble. I és el poble el que elegir als seus representants que son això, representants, no mandataris, que han aconseguit el poder representativa per un pacte social de manera temporal, tras ser elegits (sufragi).

- Als segons és individual, la posseeixen uns pocs o un, aconseguida per la força o l'imposició. Així es la soberanía reial des de temps medievals però sobre tot época moderna amb reis absoluts. I també les dictadures contemporanies amb soberanía de fet.

2. N'HI HA UNA SOLA CLASSE DE POLÍTICA O MOLTES?

Els Estats sempre han manat de igual manera? Qui mana als diferents tipus d'Estats?

Introducció als diferents sistemes polítics de la història des de l'antiguitat fins al segle XX (Donat a classe): Faraons, Imperis i regnes, Absolutisme, Regims liberals.

Taller 2. L' origen del poder politic? Qui ha manat al llarg de l'història? Quantes tipus de sobirania coneixes?

Construcció mapa mental i línia del temps de l'evolució política: Poder de fet, Poder de dret, Poder representatiu.

Taller 3. Estat del benestar. història d'una Esperança del segle XX? Què queda al segle XXI? Les funcions de l'Estat actual?

A. La història de una esperança del segle XX: L'ESTAT SOCIAL i DEL BENESTAR. El ben comú i la idea de Democràcia social.

Presentació La història d'una il.lusio: la idea d'Estat del Benestar del segle XX

Continua llegint la presentació i fes un esquema resum o mapa mental.

Un resum

DEFINICIÓ

S'entén com a Estat del Benestar, com a proposta d'un model d'organització política en la qual correspon a l'Estat o a la Societat com a conjunt assumir la responsabilitat del benestar social i econòmic dels seus membres. Per tant, la riquesa o els recursos de l'Estat deuen garantir que tots la població puga viure dignament i aconseguir el desenvolupament de la societat. Per tant, pretén la redistribució dels recursos per a millorar el benestar de la població, mitjançant l'intervenció de l'estat en economia i societat del país per a reduir la desigualtat.

El terme

El terme prové de l'expresió anglesa Welfare State, concepte amb el mateix significat i del que és una traducció literal. Es creà en torn a 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, encara que abans ja s'havien utilitzat altres termes per a fer referència a la mateixa idea O antecedents per a lluitar amb la Crisi del Crack del 29.

Esta proposta de sistema organitzatiu de l'estat naix molt lligat a les reivindicacions per les millores laborals i al desenvolupament dels partits democràtics de masses.

ESTAT DEL BENESTAR

El primer model de Welfare de posguerra, amb diferències entre països, es centrà fonamentalment en l'educació, la vivenda, la atenció mèdica, així con en áreas de recreo urbanes, la subvenció del transport públic, la financiació estatal de l'art inla cultura i altres prestacions d'un estat intervencionista.

El finançament de este sistema era mitjançant una Seguretat Social que consistia en donar segurs contra enfermetat, atur, accidents i la jubilació, coberts per l'Estat, aconseguit mitjançant els impostos dels ciutadans traballadoresndurwntbla seua vida laboral.

Tras la Segona Guerra Mundial, i la caiguda del sistemes polítics feixistes a quasi tota Europa, alguns països van buscar una opció intermedia. Aquells que van implantar sistemes democràtics (França o Anglaterra) van tractar de buscar una opció intermedia entre les opciones preexistents.

Característiques

Es tracta d'un model d'economia mixta en la qual l'Estat intervé en economia i societat:

- recaudant impostos entre tota la societat per a invertir-los en serveis públics. Els impostos financien sanitat, educació i altres.

- regulen l'economia i les relaciones laborals a l'estat per a garantir drets laborals i condiciones dignes de treball i de vida i també per alentar la activitat dels empres

-dirigeixen inversions públiques per a desenvolupar l'economia, a més de tindre una administració pública que desenvolupe els serveis públics i la administració.

B. L'Estat del Benestar a Espanya

Llig la presentació sobre L'estat del Benestar a Espanya

Va ser amb l'implantació de la Democràcia amb la Constitució de 1978 i des de la Transició quan es va fer una reforma democràtica i social del sistema polític, que va universalizar i generalitzar els serveis públics (educatius, sanitaris i les prestacions socials), donant començament al model polític de l'Estat del Benestar a Espanya.

Reflexió: Estat del no benestar: aqui

C. CARACTERÍSTIQUES DELS ESTATS:

Característiques:
- Característiques de l'Estat: De Fet o de Dret
- Elements de l Estat: Ciutadans i residents, territori, institucions, etc...
- Funcions de l esta: orgániques, básiques y misió d'estat.

Tipologies:
Els Estats es poden caracteritzar segons distints trets:

segons la seua distribució territorial (concentrats o continus i discontinus o dispers)
segons origen del poder (Estat de Fet o de Dret),
segons sistema de govern (Democracia, Oligarquia, Autocracia o Dictadura, Estat Fallit),
segons forma govern (Monarquía, República, Presidencialisme, etc.),
segons paper de la religió en el Estat (estad aconfesional, estat confesional),
segons la organizació territorial (estat unitari o regional, estat federal),

segons la misió-visió (Estat del Benestar o Estat social), etc.

Taller 4. L'Estat espanyol actual (1978-)

Analitzem un cas d'Estat: ESPANYA (FITXA I SISTEMA AUTONOMIC, LLIBRE).

D. SISTEMES POLÍTICS
- Democràcies, Dictadures i Estats fallits

DEMOCRÀCIA

Sistema representatiu de govern:

Régim de govern en que el poble no governa directament, sino que ho fa pel mig de representants por el elegits. Es comu de les democracias modernas i contrari a les autocracies.

Democracia:
- Qué és una Democràcia?

Un par de definicions..
"Sistema político que defiende la soberanía del pueblo y el derecho del pueblo a elegir y controlar a sus gobernantes".
"En sentido estricto, la democracia es una forma de organización del Estado en la cual las decisiones colectivas son adoptadas por el pueblo mediante mecanismos de participación directa o indirecta que confieren legitimidad a sus representantes" .

"Nadie nace un buen ciudadano, ninguna nación ha nacido una democracia. En vez de esto, ambos son procesos que continúan evolucionando a lo largo de la vida. Los jóvenes deben ser incluidos desde su nacimiento" .
Kofi Annan

Qué és la democracia?

“Del poble, per el poble i per al poble”
Abraham Lincoln

La paraula democracia prové de les paraules gregas “demos”, es a dir, les persones, i “kratos” que significa poder; per el que la democracia pot ser definida com “el poder del poble”: una forma de govern que depen de la voluntat del poble.

El terme democracia es extensiu a les comunitats o grups organitzats on tots els individus participen en la pressa de decisions de manera participativa i horizontal.

N'hi ha tants models diferents de govern democrátic en tot el món que a vegades es mes fácil de entendre la idea de democracia en termes del que definitivament no es. La democracia, entonces, no és la autocracia o la dictadura, on una persona governa; i no és oligarquia, on ho fa un petit segment de la societat.

Trets d'un sistema democràtic:

Entre moltes de les caracteristiques, podem anomenar les següents:

Respecte pels drets humans consagrats per la ONU
Llibertad individual;
Llibertad per a la associació política;
Presència de multiples partits polítics;
Distribució del poder en diferents actors socials;
Sufragi universal, llibre i secret;
Representativitat;
Alternància en el poder;
Llibertad de premsa i opinió;
Igualdat ante la llei;
Limitació del poder dels governants;
Apego al Estat de dret consagrat en una Constitució, Carta Magna o Ley Suprema, nascuda de entorn llibre i no discriminatori.

Tasca voluntària individual:

Frases sobre democràcia':

"La democracia no es una meta que se pueda alcanzar para dedicarse después a otros objetivos; es una condición que sólo se puede mantener si todo ciudadano la defiende

Rigoberta Menchú"

Investiguen qui és Rigoberta Menchú i després analitza i contextualitza el seu pensament. Per diu que cada ciutadà deuria defensar-la.

Taller 5. Taller d'investigació: Com és viure en democracia o dictadura? Treball amb fonts

Taller 6. Com es produiria un cop d'estat? Estudi de casos. Treball amb fonts audiovisuals

LES DICTADURES

Charles Chaplin en un fotograma de la pel.lícula El Dictador, de 1940. Font: Wikimedia Commons

Discurs Chaplin vídeo ací texte ací

La dictadura és un sistema polític on el poder es reduix a les mans de unes poques persones i que no segueix els principis democràtics. No obstant, poden existir de molts tipus, independientement de la ideologia.

Ademés, es caracteritza per la falta de pluralisme polític i per vulnerar els drets i llibertats civils de la població mitjançant el seu control autoritari i la repressió.

Una dictadura sol posseïr trets oposats a les democràcies, encara que certes dictadures també poden tenir alguns trets aparentement democrátics (O són aleshores més bé Democràcies en crisi o Democràcies febles) com la existencia de altres partits —minoritaris i sense capacitat d'arribar al poder— o la celebració de eleccions fraudulentes habituals, no respecte drets humans, lleis discriminatòries per a minories, etc.

Toda dictadura ha necessitat de la repressió i la corrupció para mantindre el seu poder, sense importar si està violència estatal la ha fet una junta militar, una elit política o un individu. La represió pot ser exercida mitjançant la força, la encarcelació masiva o la censura, que al mateix temps aplaquen a la oposició i protegeix al régim i als seus beneficiaris o partidaris. Una dictadura també sobreviu gràcies a un cercle de suport garantit per la corrupció.

Els dictadors solen estar respaldats (especialment de manera econòmica) per grups de persones amb gran poder adquisitiu, que amb aquesta col·laboració els permet dominar i accedir a privilegis, negats al poble. Les dictadures per tant sempre són elitistes.

El primer que hem de saber és que els líders de les dictadures no se identifiquen exteriorment com dictadors quan altres persones es dirigeixen a ells. De fet, la majoría dels dictadors adoptan denominaciones comunes como “president” o “primer ministre”, però la seua font de poder i forma d'arribar i mantindre el poder no es democràtica. Camuflen la realitat del seu poder.

Exemples de dictadors actuals:

🔸Presidente Bashar al-Assad de Siria.

🔸Presidente Kim Jong-un de Corea del Norte.

🔸Sultán Qaboos bin Said Al-Said de Omán.

🔸Emir Tamin Al Thani de Qatar.

🔸Presidente Nouri Abusahmain de Libia.

🔸Presidente Min Aung Hlaing de Birmania.

🔸Presidente Daniel Ortega de Nicaragua.

🔸Líder Supremo Ali Khamenei de Irán.

🔸Presidente Barham Salih de Irak.

🔸 Viktor Orbán en Hungría.

🔸Recep Tayyip Erdogan en Turquía.

🔸Vladímir Putin en Rusia.

Taller 7. Com es este règim polític? Entre la dictadura i l'estat híbrid. Anàlisi d'un cas. Per equips. Materials exposició

Lectures d'ampliació:

"La web “World Population Review” ha realizado un estudio para crear una lista con los 52 países que viven bajo un régimen dictatorial en nuestros días".

"Según “The Economist” cerca de un 37% de la población mundial estaba gobernada por un régimen autoritario entre fines de los 90 y el cambio de milenio.

Más del 70% de la población mundial vive bajo dictaduras

El informe sobre el estado de la democracia liberal de 2022 elaborado por el Instituto de investigación V-Dem de la Universidad de Gothenburg constata la existencia de un claro declive global en el apoyo a este sistema de gobierno que baja a los niveles de 1989.

Algunos son mundialmente conocidos, como es el caso de Venezuela, Yemen o Corea del Norte, sin embargo existen muchos otros que no suelen estar en el foco mediático aunque sus habitantes sufran una dura represión por parte de sus gobernantes.

Seis de los Veintisiete estados miembros de la Unión Europea están inmersos en procesos de autocratización. Existe además un ascenso en el apoyo popular a modelos autocráticos.

En los últimos años, escribir contra la democracia se ha convertido en una actividad académica que suscita un gran seguimiento. Los laboratorios contra la democracia se articulan gracias a una extensa red de productores y consumidores.

Además la banalización del lenguaje y del uso popular del término está ayudando a desdibujar en la opinión pública realmente lo que es una dictadura realmente y sobre todo está transmitiendo a generaciones de todo el mundo, que no han vivido en dictaduras ni en su fase transicional a democracias, un pensamiento irracional que les impedirá discernir en los sistemas políticos democráticos que vivan, derivas hacia la crisis de estos y el ascenso de autoritarismos".

"Los nuevos dictadores del s.XXI son un tipo diferente de dictador. No suelen llevar uniforme militar; más bien llevan traje. Van a conferencias internacionales. A veces envían a sus hijos a estudiar a Occidente. Afirman ser democráticos y celebran elecciones. Permiten la existencia de algunos medios de comunicación contrarios, siempre que su audiencia sea pequeña. Están mucho más abiertos al mundo exterior aparentemente, pero mantienen un control férreo del poder interno". Leer mas aquí

3. QUAN LA POLÍTICA FRACASSA o ES TORNA IMPOSICIÓ.

L'oblit del passat al Segle XXI: el retorn de les Guerres com a forma de política mundial.

Les polítiques de força: conflictes, guerres, invasions, dictadures, estat repressor, estat feble o trencat, diplomàcia agressiva, contrapoders violents alternatius a l'estat (terrorisme, etc).

Els Estats es relacionen de moltes formes entre ells, són les RELACIONS INTERNACIONALS (diplomàtiques, econòmiques, culturals, etc.). Però quan este tipus de contactes no són amb igualtat poden derivar en imposicions i polítiques agressives i desiguals entre estats (tensions econòmiques, relacions econòmiques de dependència o de explotació, ...) i el fracàs d'estes relacions internacionals mitjançant el diàleg seria l'aparició de conflictes o tensions entre païssos, sent el pitjor exemple les guerres.

Cóm els estats es relacionen uns amb altres?.

Opcions clares hi ha dos:

..... o bé dialoguen i cooperen, es relacionen pacíficament (ja siga pet contactes diplomàtics, per intercanvis comercials o per relacions culturals)...

.... o bé s'enfrenten i tenen conflictes, que segons el grau d'intensitat, poden anar des d'una guerra comercial (pujada d'arancels, bloqueig econòmic), fins conflictes diplomàtics i per últim, bélics, ja siga amb enfrentaments directes entre païssos o mitjançant l'enfrentament per tercers.

COOPEREM JUNTS? NAIXEMENT DELS ORGANISMES INTERNACIONALS

Davant la destrucció sistemàtica d' Europa i moltes parts del món tras el final de la Segona Guerra Mundial, en 1945 s'inicia una nova era en les relacions internacionals, on el diàleg i la cooperació foren la base de les relacions.

Per a intentar solucionar els conflictes i diferencies es planteja crear grans organismes internacionals que permeteran crear espais de diàleg i negociació (ORGANISMES INTERNACIONALS). A més s'ha anat construïnt una legislació internacional (DRET INTERNACIONAL), en matèries importants que tots els països deuen complir (guerra, drets humans, comerç internacional, etc.).

Así, van naixer els següents organismes:

Organismes multinacionals de alcanç mundial:

ONU: versión actualizada de la Societat de Nacions creada tras la IGM. Se la coneix com Organitzacion de les Nacions Unides. Té tres objectius (defendre els drets humans, mantindre la pau i traballar en la cooperació internacional). Es creà en 1945 i Espanya va poder ingressar en 1955, el retard debut a la "questió española", es a dur que Espanya no era una Democràcia. Qué canvià en 1955 per a que Espanya puguera entrar en la ONU, si seguía sent una dictadura militar? Les bases militars de la OTAN a Espanya.

Organismes multinacionals regionals:

Europa: LA UE: Historia d'una federació d'Estats.(Fitxa i llibre).

Des de que en 1951 es llançà el projecte d' integració europeu com la CECA (unió econòmica del carbó i l'acer), la història de l' Unió Europea ha estat plena d'mpliacions i tractats (unió econòmica amb la CEE i unió política UE).

Desenvolupem està història d'un somni en un continent de enfrontaments mi.lenaris i aïllaments polítics.

Video La construcció de l'Unio Europea

Video Com es va construir l'Unio Europea?

Taller 8: El mapa d'Europa i de la UE: repàs geografia política

Repàs cartogràfic i fitxa IV.

Taller 9. Creació d'una línea del temps del projecte UE.

Però la experiència de la UE no és un únic un, en altres continents existeixen iniciatives de creació de organitzacions polítiques supranacionals.

Video Qué és un organisme supranacional?

Àfrica: des de la descolonització d'Àfrica i el naixement del països africans actuals es van crear cinc regions. Unió Africana o antiga CEA, CEEAO, CDAA.

Amèrica del Sud: Mercosur, CAN o Comunitat Andina, Caricom, Unasur, Sica, Alba, Aliança del Pacífic, Celac.

Asia: ASEAN o Asociación de naciones de Sudeste Asiático, APEC, ASACR, CCEAG, ACD.

Oceanía: Foro Pacifico Sur o PIF.

Dificultats per a consolidar estos organismes supranacionals regionals

Des dels anys 50 del segle XX, els intents de crear estes institucions internacionals al llarg de cada continent han tingut moltes impediments. El més important va ser l'intent de dos superpotències mundials de convertir de nou les relacions internacionals en relacions O polítiques de bloc on cada país líder manava dins del seu bloc per al seu profit. L'exemple mundial al segle XX va ser la Guerra Freda, l'intent de EUA i de la URSS de sometre a tot el món a la seua política de blocs que va tindre com a conseqüència el desenvolupament de nombroses guerres a tot el món i els continents des de 1945 fins a 1989, aprofitant o creant conflictes i guerres entre païssos per interessos de cadascuna de estes dos potències.

Amb la caiguda del Mur de Berlín a 1989 i la desaparició de la URSS, es va iniciar una nova etapa de relacions internacionals en la qual fins a 2001 va permetre fomentar organismes polítics regionals.

Però este multilateralisme internacional va començar a posar-se des d'inici del s XXI, per enfrontament del lideratge dels EUA amb altres països que va establir-se com posibles superpotències mundials, com Xina o Federació rusa ultraliberal de Putin.

Estat actual del organismes internacionals

Però al món del segle XXI, quan ya han passat més de 70 anys de la fi de la Segona Guerra mundial, les relacions internacionals dins del diàleg i cooperació mitjançant organismes internqcionals o supranacionals està en crisi o qüestionament, per moviments politics e ideologics que tracten de tornar a sistemes de blocs o jerarquitzats al voltant de països líders, i tornar a reduïts les relacions internacionals a contactes bilaterals o de desigualtat entre paissos poderosos o líders de blocs i paissos supeditats.

Un exemple sòn els moviments ideològics i polítics antieuropeistes d'ultradreta dins d'Europa que defenen el retorn a relacions internacionals bilaterals o jerarquitzades de l'època de principis del s.XX, i acabar amb sistemes de cooperació europea, com podem ser moviments com el Brexit, l'ascens de l'ultradretà antieuropeistes dins de la UE i el seu Parlament, etc, que han proposat per exemple acabar amb l'espai Schengen.

Dins d'aquest canvi de tendència és el retorn a guerres indirectes que enfronten blocs o guerres entre potències, primer amb guerres postsovietiques com les Guerres dels Balcans, les Guerres del Golf Pèrsic als anys 90 del s.XX, o com la Guerra de Siria, Libia i Ucraina o Palestina entre altres, des de la década del 2010 a la actualitat, etc.

Fonts:

"Guerra Fría en el marco de las relaciones internacionales" per Zurita i Simonoff 2007 ací

"La guerra fria ¿Sigue o estamos en su 2a edición?" 2015 de Javier Blasco aci

VV.AA. La Unión Europea ante el espejo: entre el europeísmo y el antieuropeísmo, pasando por el euroescepticismo, Vol. 44 (2020), Historia y Política. UCM aci

4. El pacifisme com alternativa a la violència. història de la mobilització humana per a la concordia. El ODS que conecta amb tots 16: Pau, justícia institucions sòlides. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives.