Sessió: Conèixer la Població i com Canvia


POBLACIÓ AL SEGLE XXI: UNA DEMOGRAFIA CRÍTICA


Com es reialment la Població mundial? Sóm massa o és què no està tot ben repartit? 
Quins són els reptes als que ens enfrontem? Vivim tots igual a tot el món? Ens afecten els mateixos problemes?

Tractarem al llarg de esta SA la GEOGRAFÍA DE LA POBLACIÓ o com estudiar la distribució i característiques de les persones al mon.
La Geografía de la población es el estudio de la distribución espacial, la densidad, las migraciones y la composición de las poblaciones humanas.

🎯L'objectiu és conèixer com ha canviat i evolucionat la població i con hem canviat la nostra forma de vida.

🧾Per a entrevistar i conèixer altres generacions i altres experiències cal obtenir algun informació general sobre com és una poblacio.

El primer de tot és conèixer quina disciplina estudia la població. Es diu, DEMOGRAFIA.

La Demografíars demografía es la ciencia que estudia la población.
Estudia la dimensió,  estructura, evolución y caracteres generales de la población humana considerados fundamentalmente desde lo quantitativo, revestit de cert significat social.”

Según el diccionario demográfico multilingüe de Naciones Unidas (ONU) podemos definir el concepto de demografía como: 

Para sus estudios la demografía usa fuentes de información demográficas, las más importantes son:
  • a. El cens: reconte de la població d'n pais.
  • b. El padró municipal: reconte dels veïns d'una localitat.
  • c. El registre civil: servei de l'Institut Nacional d'estadística (INE) on s'anoten els naixements, matrimonis i defuncions. Amb estes dades s'elaboren els llibres de Movimient Natural de la Població. En el passat esta informació apareixia al registre parroquial.
  • d. Les enquestes. Mitjançant un sondeig parcial s'aconsegueixen dades generals. Una d'ellas és la  enquesta de població activa (EPA) amb la que coneixem la quantitat de gent que treballa  o que vol treballar.
📊📑Les principals fonts d'estudi per a arreplegar dades per a intentar conèixer les característiques d'una societat són:

Un exemple de font demogràfica:  

🔎✍️🎤I com vaig comentar a la presentació, en esta SA anem a practicar amb unes Tècniques demogràfiques per a obtindre informació: L'enquesta i la entrevista.

🧪⚗️Fem un experiment: estudi estadístic de la Clase de 3°ESO B (evolució de les generacions familiars).

Amb tota esta informació la Demografia es capaç de analitzar amb molta cura una societat.

Podrem analitzar i investigar si les condicions de vida afecten diferent segons zona ón vius (país, regió), edat, sexe o qualsevol aspecte.

Els continguts que treballarem són: 
  • Técniques per a la recerca i l'estudi de la població: índexs i gràfics (enquestes, estadístiques, piràmides de població). 
  • - Evolució de la població
  • - Característiques de la població
  • - Problemes i reptes de la població mundial
  • El cas d' Europa i d'Espanya
  • Relacionacions intergeneracionals, convivència i discriminació.

PAS 1. DISTRIBUCIÓ, QUANTITAT I DISTRIBUCIÓ...

Els humans, Som la plaga del segle XXI?  Quan va començar la explosió demogràfica humana? Encara existeix O és una fake news?
Veure video aqui.
Para començar , us plantejem una questió, Quanta quantitat de persones n'hi ha al mon en 2023?

Ver rellotge humà aqui i aqui.
Vídeo  

Veure vídeo aqui.

Observa en este video quines zones van ser al passat les més poblades del planeta i intenta assenyalar quan començà la població a creixer a ritme espectacular i qué regions són les més poblades.

Com es la població ara?
Cóm serà la població en el futur? 
Consulta els índexs demogràfics principals d'Espanya aquí

Consulta al llibre,  Pàgina 28. Distribució de la població i els factors que l'expliquen.

📢 Analitzem en grup un Gràfic Evolució de la Població Mundial 
✍️Fes un esquema al teu quadern dels Factors com a resum.

DENSITAT HUMANA:

La densitat de població és la distribució i concentració de la població en un lloc determinat. Es calcula mitjançant un índex que compara el nombre de'habitants d'una regió o pais dividit entre el área on viven, km2. Indica la quantitat de personas concentrades per km2 de ese país.

🔢Anem a plantejar con seria la fòrmula de la densitatcom la calcularieu?

- Valors que cal emprar:
Km2
Total de Població

Els humans, Cóm poblem el planeta? Estem tots repartits per el mon en la mateixa proporció o quantitat? Quins factors ens porten a poblar més unes zones que altres?
Llegir llegenda
Negre: ciutats amb més de 10 mil.lions d'habitants
Roig: Predominantement urbana +75% al 90%
Groc: Predominantement urbana +50%
Verd-Blau: Predominantement rural, 25 al 50% urbana
Verd claret: Predominantement rural, 0 al 25% urbana

Veiem el caso de Europa:
Mapa densitat i distribució real de población en Europa. Açí


Densitat.    Població.    Extensió 
                        75%.         10%
                         23%.         20%
                          2%.           70%
Densitat de la població mundial per països (Mapa de coropletes).

"La població mundial està xifrada en uns 8.000 milions d'habitants. 
La superfície de la terra -illes i continents sense comptar les zones acuàtiques- es de uns 150 milions de kilómetros cuadrados

Així, la densitat de población mitjana en el planeta es de 45,3 por kilómetre quadrat.
Si  excloïm la Antártida, la densitat de població puja a 50 personas per kilòmetre quadrat.

 Però a més la meitat de la Terra està ocupada per àrees inhabitables, com desserts i cadenes muntanyoses. Aleshores, la densitat de población media sería el doble, es a dir, unes 100 persones per kilòmetre quadrat.

Densitat de la població mundial per regions  (Mapa de coropletes).


Estes densitats són superades si ens fixemen alguns països com per exemple, Bangladesh, amb 1.034 habitants per kilòmetre quadrat. El més densament poblat del mon és Macao, amb més de 20.000 habitants per kilòmetre quadrat.

Entre els menys densament  poblats destaquen Australia, amb 3 habitants per kilómetre quadrat; Canadá, amb 4. Rusia té 9, Bolivia, 9, i Argentina, 14. 

Densitat reial per Països i Continents 

Però la distribució dins dels països tampoc el homogènia.

DENSITAT DE POBLACIÓ EN ESPANYA
"España tiene más de 47 millones de habitantes, lo que le convierte en el sexto país más poblado del continente europeo. Sin embargo, es considerado un país poco poblado en su contexto, ya que apenas supera una densidad de población de 93 hab/km2, frente a los 230 de Alemania, los 203 de Italia, los 114 de Francia o los 117 de Portugal.  El mapa de la densidad de población en España presenta grandes contrastes demográficos, con importantes vacíos y la población muy concentrada en Madrid y las franjas costeras.
Una densidad a la baja que no alcanza los 10 hab/km2 en provincias como Soria o Teruel, y que apenas los supera en Cuenca, con puntos donde la densidad media en inferior a la de Laponia.

Otra de las zonas escasamente pobladas es La Raya, la frontera con Portugal, fruto de una mala integración económica entre ambos países y que ha reducido las oportunidades de toda la región fronteriza.

Otros grandes vacíos se encuentran en los Pirineos, Sierra Morena, los montes de Toledo, la cordillera Cantábrica o el sistema Central. No obstante, este patrón de despoblamiento en torno a las cordilleras no está tan pronunciado en el resto del continente europeo".

EOM Julio 2021. https://elordenmundial.com/mapas/densidad-de-poblacion-en-espana/ 

On és troba Espanya al ranking mundial de densitat?
España ocupa el lloc 88 en este ranking amb una densitat de població de 92 habitants/km2, per el que es pot afirmar que la seua densitat de població és moderada. 

España vaciada
#Yoparopormipueblo


✏️🧾 Practiquem
Exercicis de Densitat
Fitxa de Treball: Espanya i Australia.
Fitxa sobre el vostre País. Densitat i zones habitades.


PAS 2. CONEIXER COM ÉS L'EVOLUCIO NATURAL D' UNA POBLACIÓ

ÍNDEXS DEMOGRAFICS

PER AL REPTE
Es important en la nostra entrevista, que nosaltres coneguen algunes idees generals sobre com és caracteritza una població, i reconèixer la evolució demogràfica a España y la resta del món.

🔎Preparant la nostra entrevista:
- Preguntes inicials: nom, lloc de naixement i procedència.
-Lloc on vivia quan era petit/a o tenia la vostra edat. 
-Com era la seua família: membres, etc.
- Com era la població d'eixa ciutat en eixe moment.

🔎 A partir de la informació recopilada en la entrevista, déus cercar informació general sobre la població, ciutat, país y época que menciona sobre com era la població en la época/èpoques que conta el /la entrevistat/-da.

Cercar una piràmide de població d'Espanya O del país de l'any en què entrevistat tenia la vostra edat i intentar fomentar-la, traure informació.

PAS 3: ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ 
Coneixem la estructura de la població . Els gráfics ens diuen moltes coses. 

ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
Analitzem cóm s'estructura la població.

Una definició bàsica d'Estructura de la població seria "la clasificació de la població en determinats grups i segons criteris, que permeten clasificar i procesar dades en estudis demográfics".

Segons ésta, la clau serà qué pregunta volem fer o coneixer sobre la nostra població d'estudi.

Ex. 1. Estem estudiant l'evolució natural de la població? Aleshores estariem investigant sobre la Estructura demogràfica de la població*. Preguntariem, Quants homes i dones n'hi ha?  Quina edat tenen?.

*estructura demogràfica de una població  és la seua distribució per edat i sexe. 

Ordenem les dades en dos categories principals, edat y por sexo.

Si analitzem per edat, organitzarem totes les dades, per intervals d'edad. Tres són les grans etapes de la vida en demografía.
  • Infància i joventut 0-29 años
  • Adultesa: 30-65 años
  • Vellesa: mayores de 65
Però per a la demografia són estos grups d'edat:
- Población infantil: 0-14 anys
- Población adulta: 15-64 anys
- Población anciana: 65-+85 anys

 Construirem un gráfic de barres que ens permet valorar el grau de joventut o Vellesa de esa societat , u la quantitat de persones que corresponen a cada grupo.

Podrem conèixer el grau de natalitat de eixa població, la esperança de vida, etc.. sobre la nostra población d'estudi, aplican els càlculs dels Índexs demogràfics. A més de conèixer problemes demogràfics o aconteixements històrica que han afectat a eixa societat (guerres, epidèmies, etx).

A mes si ens donen les dades brutes o absolutes tenim que convertir cadascuna en percentatge de cada grup i per sexe i per això es fa un petit càlcul:
1. Cálcul de les dades.  Dividir la població de cada grup d'edat i sexe por la població absoluta i multiplicar per cent.

Percentatje de cada grup = Població de cada grup x 100 / Població total

Si volem  representar la estructura completa de la societat, combinarem les dos variables, edat i sexe, dividint la població entre dones i hòmens.
Ara anem. Aconeixer les diferents piràmides de població:
Parts d'una piràmide de població

Piràmide de població de Espanya

TAREA 2B: Comparem piràmides, coneixem els models demogràfics del mon

El joc de abans i ara.
Japón. AquíAntes.

Comenta les piràmides de Brasil en 3 moments diferents (Llibre).

MODELS EXPLICATIUS - PER QUÈ?

A) TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA:

Transició demogràfica

Model demogràfic per explicar l’evolució de la població i el seu creixement al llarg del temps. El model acostuma aplicar-se a qualsevol país del món, però cal tenir en compte que no tots els països es troben a la mateixa fase.

Vídeo 

Tradicionalment es parla de quatre etapes:

  • Primera: quan un país té taxes de natalitat i mortalitat altes, que es van alternant en el temps (el nombre de morts acostuma a fluctuar en funció de l’evolució econòmica, els conflictes bèl·lics, les catàstrofes naturals, les epidèmies …). El resultats final és un moderat creixement demogràfic.
  • Segona: la mortalitat va baixant gràcies a la millora econòmica i sanitària, el resultat la població comença a créixer geomètricament.
  • Tercera: la diferència entre la taxa de natalitat, que es manté elevada (tot i que comença a baixar), i la taxa de mortalitat que continua baixant. És el moment de creixement més gran, és l’anomenat boom demogràfic (baby boom).
  • Quarta: la natalitat cau de manera constant i ràpida i s’acosta a la mortalitat (creixement zero). En alguns països la mortalitat pot arribar a superar els naixements i per tant el creixement serà negatiu.
ALTERNATIVES: I SI EL MON NO S'ACABA

En els darrers temps, els mitjans de comunicació ens han bombardejat amb la idea de la crisi demogràfica del món occidental. Conceptes com hivern demogràfic, envelliment poblacional, crisi de natalitat entre altres, formen part de molts articles o cròniques de premsa que anuncien una catàstrofe o directament el col·lapse demogràfic de la humanitat. Un planeta on cada cop hi haurà més vells i menys població en edat productiva i reproductiva és una mala notícia pel futur de la humanitat.

I sembla que les dades confirmen la teoria. Segons el Banc Mundial el 1960 la mitjana de fills al món era de cinc amb una esperança de vida de 52,58 anys. El 2020 aquesta esperança de vida havia augmentat fins als 72,74 anys i el nombre de fills a poc més de dos.

Vist així, sembla que la crisi demogràfica està servida. Però i si no fos així? No tots els especialistes en demografia estan d’acord amb aquest model pessimista. Julio Pérez, demògraf del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) considera que el món està vivint una de les revolucions reproductives més eficients en la història de la humanitat, una revolució que s’ha produït en els darrers cent anys.

Una lectura alternativa 

Certament, quan ens enfrontem a l’anàlisi demogràfica i la seva evolució cal que considerem les grans transformacions dels darrers anys i la seva incidència en un tema tan significatiu com el de tenir o no tenir fills. Els canvis socials relacionats amb el model de parella i les formes de família, els determinants en la decisió de tenir fills, els canvis en els cicles de vida, les noves característiques d’etapes com la joventut i la vellesa, els moviments migratoris, la distribució en l’espai de la població, les relacions intergeneracionals …, tots ells elements a tenir en compte dins d’aquest debat.

Però comencem amb les dades per després intentar esbrinar si l’envelliment de la població i la disminució dels naixements representen realment aspectes negatius de les noves dinàmiques demogràfiques mundials.

Segons les Nacions Unides, el 2021 hi havia al món 7.875 milions de persones. Una xifra que no ha parat d’augmentar en els darrers setanta anys. El 1950 s’estimava una població de 2.600 milions, el 1987 5.000, el 1999 6.000 i el 2011 7.000. Les previsions de creixement en el que queda de segle XXI ens situen amb una població d’11.200 milions d’habitants el 2100. Amb tot, i com passa sempre amb les projeccions, aquesta dada és susceptible de variar amb funció del comportament de la fecunditat i l’esperança de vida a diferents indrets del món.


Diu l'expert:

- "Veníamos de una reproducción muy poco eficiente. Es decir, metíamos mucho input, muchos niños, y el trabajo del sistema era muy escaso porque las poblaciones eran pequeñitas y crecían poco. En 1900, en España la esperanza de vida era de 34 años. La mitad de los niños que nacían, con la mortalidad por edades de aquel momento, no hubiesen llegado vivos a los 15 años. Hay una revolución porque digamos que la productividad del sistema se incrementa de manera dramática, muy deprisa. El motivo de este salto es que las generaciones empiezan a llegar con la mayor parte de sus efectivos vivos a la edad de tener hijos. Esa mejora de la mortalidad tiene efectos en el volumen de la población (boom demográfico), pero es que, además, eso se sigue notando después en que ya el número de hijos que se tienen que tener puede bajar muchísimo (bajada de natalidad, del n°hijos por unidad, pero efectiva).

 Hemos conseguido una explosión demográfica tremenda que ha elevado la población mundial; ahora estamos en más de 7.000 millones, bajando la fecundidad. No teniendo más hijos, teniendo menos hijos, porque la mortalidad ha sido lo que realmente ha cambiado todo esto. En España, una mujer que nace hoy, probablemente va a ir a un promedio de 100 años. Yo no sé si somos conscientes a veces del cambio que esto supone respecto a lo que era el promedio de vida hace algunas décadas.

De lo que se trata no es de tener más hijos. Se trata de mejorar las condiciones de los hijos que se tienen, ese es realmente el secreto del triunfo: que hemos cuidado mejor a los hijos que se tienen. Y si para eso, en vez de tener cinco hemos tenido uno, pues bienvenido sea"



Comentarios

Entradas populares